dijous, 20 de febrer de 2014

Intercanvi de gas (III) : La utilització de l'oxigen

El nostre organisme no utilitza tot l'oxigen al que té accés, ni tan sols mentre es realitza exercici intens. Si mesurem l'oxigen inhalat i l'exhalat, veurem que en el primer cas el percentatge d'aquest gas és d'un 21% i en el segon d'un 16%, aproximadament. Gràcies a aquest fet, realitzar el boca-boca a una persona amb parada respiratòria pot resultar eficient.


Durant la realització d'exercici, els músculs que treballen necessiten més oxigen, aleshores, els vasos sanguinis redistribueixen el flux de sang cap a les zones que en necessiten més, la sang és capaç de transportar més oxigen i les cèl·lules tenen la capacitat d'extreure l'oxigen de la sang amb més facilitat. En la següent taula, es poden comparar els diferents requeriments d'oxigen en funció de l'activitat realitzada.


L'oxigen que el cos consumeix és el resultat del metabolisme i de la producció energètica. Normalment, un 25% de l'oxigen el consumeix l'activitat muscular, i bona part de la resta serveix per produir calor i per mantenir altres funcions metabòliques.

Durant la realització d'exercici físic, la freqüència cardíaca i la força amb la que el cor batega s'incrementen. La pressió arterial també experimenta un increment. L'hemoglobina distribueix l'òxid nítric, el qual controla el diàmetre dels vasos sanguinis. Es produeix una vasoconstricció dels vasos que es troben en zones amb menys demanda d'oxigen durant l'exercici, com ara l'aparell digestiu, la melsa, el fetge i els músculs que no hi intervenen. A diferència d'altres àrees, el cervell sempre necessita una aportació constant d'oxigen. Si la circulació s'enlenteix o s'atura es produeix una pèrdua de la consciència i un dany irreparable en el teixit si aquesta aturada de la circulació no es normalitza en 4-6 minuts.

A mode de resum, podem dividir els processos de la respiració i la circulació en sis fases importants:

1- Introducció d'aire en l'interior dels pulmons.
2- Intercanvi d'oxigen i diòxid de carboni entre l'aire de l’alvèol i la sang.
3- Transport de l'oxigen a través de la sang fins al teixit.
4- Alliberament de l'oxigen de les cèl·lules de la sang i captació per part de les altres cèl·lules del cos.
5- Utilització de l'oxigen combinant-lo amb carbohidrats i lípids per generar energia i productes de rebuig com el diòxid de carboni.
6- Transport del diòxid de carboni a través de la sang fins als pulmons, on s'expulsa.

Bibliografia:

- Piantadosi, Claude A. (2008). Pulmonary gas exchange, oxygen transport, and tissue oxygenation. A: Physiology and Medicine of Hyperbaric Oxygen Therapy (1a edició). Philadelphia. Saunders Elsevier.133-158
- Lumb, Andrew B. (2011). Oxygen. A: Nunn's Applied Respiratory Physiology (7a edició). Philadelphia. Saunders Elsevier. 179-215
- Joiner, James T. (2001). Diving Physiology. A: NOAA Diving Manual (4a edició). Flagstaff. Best Publishing Company. 41-77

EYC

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada