Exploració de la mina inundada de la Serra de l'Ataix

Quatre anys després d'iniciar aquest projecte, us presentem part del resultat de la feina realitzada en el Complex Miner de la Serra de l'Ataix. La coordinació del projecte ha estat duta a terme per l'associació d'espeleologia Speleocorb, amb Francesc Alarcon al capdavant. L'activitat subaquàtica ha estat realitzada per l'Èric Yherla Coll i en Jordi Yherla Santaolalla, membres de l'Speleocorb i de l'Unisub Molins, i per en Jordi Yherla Coll i en Carlos Gasió, membres també de l'Unisub Molins.

Exploració mina Serra de l'Ataix. from Jordi Yherla on Vimeo.

Els treballs que s'hi han dut a terme inclouen l'exploració, l'acondicionament de les galeries inundades, la presa de dades topogràfiques i la documentació gràfica de la cavitat.

L'accés a la zona inundada es fa a través d'un tunel de desguàs d'aproximadament un quilòmetre de longitud. La majoria de les immersions han estat realitzades utilitzant recicladors i com que la temperatura de l'aigua a l'interior de la mina oscil·la entre els 25 i els 28ºC, ha permés que s'hi puguin realitzar llargues immersions utilitzant vestits de neopré semisecs. La fondària màxima assolida és de 54 metres.

Durant les primeres immersions, degut a la gran quantitat de sediment acumulat a les parets, la visualització general de la mina va ser molt dificultosa. Després de netejar tot el sediment adherit a les parets del pou mestre es va poder visualitzar la mida i el nombre de galeries que sortien del mateix. Tanmateix, degut a l'ús de recicladors, la majoria del sediment que es troba a l'interior de les galeries resta encara adherit al sostre i a les parets, essent per tant poc recomanable la seva visita en sistemes de circuit obert que generin bombolles capaces de desprendre tot aquest sediment.

Aprofitant els orificis realitzats a la roca per mitjà d'explosius durant l'explotació de la mina, s'hi van poder fixar petits mànecs de fusta on posteriorment s'hi va instal·lar el fil guia per realitzar l'exploració. En les zones on no hi havia aquests orificis es van clavar claus d'acer a la roca per realitzar la mateixa funció.  La línia ha estat instal·lada com a mesura de seguretat, com estableixen els protocols d'aquest tipus d'immersió, i per facilitar la presa de dades topogràfiques, en cap cas l'equip d'exploració es responsabilitza del seu possible mal ús

Si a la inestabilitat de sostres i parets d'alguns trams de galeria hi sumem el gran nombre d'estructures en mal estat que encara hi ha en l'interior de les galeries,  la perillositat de les immersions en aquesta mina és molt alta. Tanmateix, cal tindre en compte la manca de visibilitat en els recorreguts de tornada, ja que la única zona que ha quedat neta després dels treballs ha estat la del pou mestre. Degut a això, la majoria de treballs d'exploració i de topografia s'han realitzat per dos espeleobussejadors bussejant en solitari.

Topografia de la zona inundada

El Complex Miner de la Serra de l'Ateix està format per antigues instal·lacions mineres dedicades a l'extracció de plom, essent les de la Companyia Minera Martorellense les que es troben en millor estat.

Tot i que no és fins al segle XVIII que l'activitat minera de la zona agafa importància, hi ha constància de que ja en l'època romana se n'extreia mineral. Aquesta activitat minera finalitza l'any 1963 i, en conseqüència a l'aturada de la maquinaria que bombejava l'aigua cap a l'experior, totes les galeries per sota del nivell de desguàs van ser anegades, restant ocultes i inalterades fins l'inici de les actuals exploracions.

Encara que els antics planells de la mina evidencien una connexió entre les instal·lacions superiors i les galeries inundades, encara no s'ha pogut realitzar la connexió dels més de 200 metres que les separen.

Esperem que projectes com aquest ajudin a fer conèixer el passat miner de la comarca i que serveixin per promoure una major protecció del nostre patrimoni històric.

Cal fer esment i recomanar la gran feina d'investigació realitzada per en Sergi Falguera, reflexada en la publicació del llibre "L'activitat minera a Castellví de Rosanes i Martorell" i pel Centre d'Estudis Martorellencs.

Èric Yherla