Article: Factors de
gradient, introducció per principiants
de l'original: Gradient
factors for Dummies de Kevin Watts
A sota hi trobareu l'original en anglès.
Aquest article pretén donar una visió senzilla
sobre els factors de gradient, un mètode de càlcul descompressiu àmpliament
desenvolupat per l'Erik Baker.
Tornem
a Buhlmann
Tot el que s'inclou en l'algoritme dels
factors de gradient descompressius té una base en el model de compartiments
tissulars (CTs) de Buhlmann. Això significa que, en una immersió, els 16
hipotètics CTs són constantment avaluats a fi de determinar en cada un d'ells
la pressió de gas inert.
Quan un bussejador comença l'ascens, aquests
CTs comencen a alliberar gas. La pregunta és "Com de ràpid pot ésser
l'alliberament de gas inert d'aquests CTs?"
En Buhlmann va respondre aquesta qüestió introduint
el concepte del "valor-M". Bàsicament, un valor-M és el valor màxim
de pressió (diferent per cada fondària i compartiment tissular) que si excedim
en Buhlmann ens titllaria de bojos i inconscients.
Aleshores, una estratègia natural d'ascens
hauria de ser la d'ascendir per la columna d'aigua fins que la pressió del gas
inert dels TCs arribi a prop del valor-M de Buhlmann, deixar que s'alliberi el
gas necessari, ascendir a la següent parada i així successivament. En aquesta
estratègia, s'ha de tindre cura d'anar ascendint de manera que la pressió dels
TCs mai excedeixi la dels valors-M.
Malauradament, la malaltia descompressiva no
es regeix exclusivament pels valors-M de Buhlmann. Quan es superen aquests
valors-M poden aparèixer símptomes greus de malaltia descompressiva, però
encara que no arribem al límit, d'altres símptomes (potser més lleus) poden
aparèixer.
Normalment,
els ordinadors de busseig que funcionen amb FG deixen escollir dos paràmetres
de FG. En el cas de l'exemple anterior, en el que ens movem des de l'inici i al
llarg de tot l'ascens en un FG=0.8, l'equivalent a la configuració de
l'ordinador de busseig seria un FG = 80/80.
Factors
de gradient
Els factors de gradient (FGs) s'inventen per
permetre, al bussejador, decidir com de ràpida i de propera és l'aproximació de
la pressió dels seus CTs als respectius valors-M.
Els factors de gradient es calculen seguint
la següent fòrmula:
Factor de gradient = (Pressió al CT - Pressió ambient)/ (Valor-M - Pressió
ambient)
Què ens diu aquesta fòrmula?
Primer, la fòrmula ens indica que quan tenim un FG=1.0, el valor de la
pressió del CT és igual al valor-M. Per tant, és important que aquest FG no
super el valor de 1. En segon lloc, ens indica que quan la pressió del CT és
igual a la pressió ambient, el FG=0.
Aleshores, una estratègia d'ascens correcta podria ser la de fixar un
FG=0.8 i iniciar l'ascens sense sobrepassar aquest límit. D'aquesta manera, es
sap que els CT mai no excediran més d'un 80% de la distància que hi ha entre la
pressió ambiental i el valor-M, és a dir, s'aconsegueix un marge de seguretat
d'un 20% envers els valors-M.
L'estratègia d'Erik Baker
L'Erik Baker
(autor d'altres articles publicats en aquest bloc) no considera una bona opció
la d'ascendir directament tan a prop dels valors-M, com s'exposa en l'exemple
anterior. El seu parer és el d'iniciar l'ascens amb un FG baix i després, poc a
poc, anar-lo incrementant. Per exemple, iniciar l'ascens amb un FG=0.30 i poc a
poc augmentar-lo a un FG=0.85 fins a la superfície. Aleshores, la configuració
que hauríem de posar en l'ordinador seria un 30/85. Si ens fixem, normalment
els ordinadors de busseig Sherwater també utilitzen de manera predeterminada aquest
30/85.
Què és el que passa quan configurem el FG en 30/85?
En primer
lloc, l'ordinador de busseig permetrà l'ascens fins que els TCs arribin a un
FG=0.30. Això vol dir que la pressió dels TCs es troba en un 30% de la
distància que hi ha entre la pressió ambient i el valor-M. Aleshores, s'ha
d'aturar l'ascens fins que la pressió dels TCs disminueixi i ens permeti
avançar fins la següent parada.
Quant ha de disminuir la pressió del TC per continuar
l'ascens?
Suposem que
amb un FG=0.30 tenim la primera parada a 33m (110ft), aleshores determinem 2
punts. El punt 1 és (33,0.30) que vol dir que ens trobem a 33m amb un FG=0.30.
El punt 2 és (0,0.85) que significa que ens trobem a superfície amb un GF=0.85.
Una manera de realitzar l'ascens (com descriu en Baker) és creant una línia
entre aquests dos punts (en la gràfica de pressió) i ascendir de manera que no
s'excedeixi mai el FG generat per aquesta línia.
Una vegada
determinats els 2 punts, la fòrmula pel FG màxim a qualsevol fondària és:
Però si
tenim en compte que la fondària del HightGF (FG alt) és = 0m, tenim que:
Aleshores, si tenim que a 33m el FG= 0.30, la
fondària del LowGF (FG baix) és = 33m. Per tant, abans de poder arribar a una
fondària de 30m (la següent parada establerta) hem de reduir suficientment la
pressió dels TCs (dessaturar) de manera que quan arribem als 30m, el FG dels
TCs no sigui superior a 0.35, que és el resultat que obtenim si apliquem la
fórmula anterior:
FG màx. = 0.85 - {[(0.85-0.30)/33] 30} = 0.35
Es podrà seguir ascendint fins a la següent
parada de 27m quan a 30m els TCs hagin dessaturat suficientment, de manera que
a l'arribar als 27m el GF no sigui superior a 0.40, resultat del següent
càlcul:
FG màx. = 0.85 - {[(0.85-0.30)/33] 27} = 0.40
El mètode de FG consisteix en pujar fins la
superfície sense sobrepassar els límits calculats a cada parada descompressiva.
Resum
Seguint l'explicació anterior, si per exemple
posem uns paràmetres de FG a l'ordinador de 10/90 o 10/80, etc ens ajudarà a
generar parades més profundes. El LowGF (FG baix) = 0.10 significa que la
primera parada es realitzarà quan els TCs es trobin només a un 10% de la
distància entre la pressió ambient i els valors-M, en comptes d'un 30% com en
l'exemple anterior. Simplement, la línia del FG començarà més profunda.
El mètode de FG és una expansió necessària
del model de compartiments tissulars de Buhlmann. El bussejador que utilitzi
ordinadors que incorporin aquest mètode han d'entendre de quina manera s'alteren els seus perfils
descompressius en funció de les modificacions dels FG. Per tant, el bussejador
ha de ser capaç d'utilitzar els FG basant-se en les característiques de la
immersió, la condició física i el risc a patir malaltia descompressiva que es
vol assumir.
Article original escrit per Kevin Watts, adaptat i traduït al català per Èric Yherla
EYC
