Projecte Divertug 2014: Pozo Azul

Des de fa ja un temps la marca DIVERTUG, amb el seu gerent Juan Navas al capdavant, va iniciar un projecte que consistia a portar, pilotant els seus propulsors subaquàtics, a tres bussos a Tipperary, galeria aèria existent en sortir del segon sifó en el Pozo Azul, Covanera, Burgos.

Més informació sobre els propulsors a www.lifelineesports.com

Han passat molts mesos des de l'inici d'aquest projecte. La marca DIVERTUG, compromesa amb aquest projecte, ha evolucionat, s'ha innovat i finalment, ha estat capaç de posar en mans dels seus bussos uns fantàstics aparells amb els quals batre aquest repte. Uns propulsors de dues bateries amb molt bones prestacions, dòcils i gràcils en el seu maneig, que aporten una autonomia de més de 10 km.

Inicialment van haver llargues jornades de planificació i projecció d'aquest projecte. Juan Navas, juntament amb els bussos que anirien a Tipperary  van elaborar un pla estratègic que els conduiria a l'objectiu marcat. No hi havia pressa, el projecte incloïa, també, l'anàlisi i comportament dels propulsors, proves que, al llarg d'aquest projecte, han modificat i millorat les seves prestacions.

Les primeres proves es van realitzar el passat mes de novembre al primer sifó del Pozo Azul, a càrrec d'Eliseo Belzunce i Mikel Zabaleta, portant una configuració òptima per travessar amb seguretat el segon sifó, un sifó de més de 5 km. de llarg. Aquestes proves van concloure amb uns resultats fantàstics, tant per la seva gran autonomia, més de 5,5 km. amb una sola bateria, com per la seva facilitat de maneig, i tot això gràcies, entre altres coses, a la seva innovadora hèlix.

Vists els resultats d'aquesta primera experiència es proposa una segona, però en aquesta ocasió ja serà en el segon sifó. L'objectiu és recórrer, en aquest sifó, una distància similar al recorregut total fins Tipperary, més de 5 km. Es planifiquen 75 minuts de penetració amb una velocitat mitjana, esperant aconseguir, així, l'objectiu planejat. Els dies 11-12-13 de juliol, són les dates escollides.

LET'S GO TO TIPPERARY!!

Eliseo Belzunce/Jordi Yherla/Mikel Zabaleta

Eliseo Belzunce del grup Otxola, Jordi Yherla del GEB i Mikel Zabaleta del Kresala, seran els bussos que entraran en el segon sifó per intentar complir l'objectiu.

Cal calcular els gasos més idonis, fer simulacions en els programes de càlcul descompressiu, ajustar configuracions, calcular contingències, tant de gasos, com de recicladors, com de propulsors, o d'altres elements no menys importants, tenint en compte la distància de més de 2,5 km. d'una bombolla d'aire en què es trobaran aquests bussos.

I no menys important, marcant una diferència entre el triomf i el fracàs, és el suport humà que rebran aquests bussos.

Carlos Gasió, Daniel Arceniega, Gustavo Armisen (Guayca), Jose M ª Aguas, Josi Olave, Juan Navas, Ivan Granados i Mikel Orue, completen un quadre de suport humà de luxe, que rebran els tres bussos que entraran en el segon sifó. Tots ells acrediten un formidable currículum, garantint l'èxit del projecte i aconseguint que, per als bussos de punta, tot resulti més amè i suportable.

Juan Navas/Mikel Zabaleta/Jmª Aguas/Eliseo Belzunce/Mikel Orue/Ivan Granados/Jordi Yherla/Carlos Gasió/Gustavo Armisen

DIA 11 DE JULIOL 

Són les 9h. s'inicien els porteigs de material fins a la bassa. Impressiona veure tant material junt!. Tal com va arribant el material, s'organitza i es separa individualment per bus, cada membre del grup donarà suport a un bus en el trasllat de material fins a l'entrada del segon sifó,. Així doncs, s'arriba als ràpids de la bombolla i, formant una cadena, es trasllada tot el material. Ha resultat còmode, s'ha realitzat sense massa esforç i el més important, no hi ha hagut ningú accident. S'acaba la jornada a les 18h. amb la comesa realitzada.

En Jordi Yherla travessant el primer sifó

DIA 12 DE JULIOL 

Són les 9h. quan de nou, s'inicien els porteigs fins la bassa, aquesta vegada el volum de material és molt menor. Aproximadament a les 11h. els tres bussos inicien el recorregut pel primer sifó fins arribar a la bombolla, on hauran de sortir amb el seu reciclador principal a l'esquena fins a l'entrada del segon sifó.

Tot el material està preparat a l'entrada del sifó, després d'uns minuts de relaxació i concentració, s'inspecciona el material per última vegada, surten alguns contratemps; sistemes de guants secs que no acaben de donar la confiança que es necessita per a una immersió d'aquest calibre, una electrònica de control d'un reciclador que no funciona correctament ... etc, aquesta última anomalia és la que provoca que Mikel Zabaleta acompanyi a l’Eliseo i a el Jordi fins a una penetració de només 700 m., deixant, en aquest punt, una ampolla de contingència de 20 l. El coratge i el sentit de la responsabilitat empeny a Mikel a entrar per realitzar la seva comesa de contingència però el sentit comú l'obliga a no anar més enllà, la fallada en l'electrònica li impedeix prendre lectura de les pressions parcials d'oxigen, valent-se, tan sol, de la informació generada pel hud. Força Mikel!!

Immersió en el segon sifó.

Entren Eliseo, Jordi i Mikel en el segon sifó, després de deixar les ampolles de contingència inicials, tres d'oxigen a -6 m. i tres Nx 50 a -21 m. parteixen cap al seu objectiu, una penetració de 75 minuts en aquest sifó. Els tres bussos van amb un reciclador principal, un reciclador de contingència en configuració lateral, dues ampolles de 11 l. de gas de fons, dues ampolles de 4 l. amb diluent, dues ampolles d'oxigen de 4 l., un propulsorDIVERTUG de dues bateries com a principal i un altre propulsor DIVERTUG d'una bateria com a contingència.

Les dimensions i la bellesa d'aquest sifó captiven als tres bussos, un caprici de la naturalesa amagat a les entranyes de la terra que tan sols es mostra a uns pocs privilegiats, amb la seva seductora silueta, acompanya als tres bussos amb majestuositat , regalant-los unes imatges que romandran sempre presents al llarg de la seva vida.

Els propulsors de dues bateries DIVERTUG es mostren dòcils, però al seu torn, potents i vigorosos, donant seguretat i comoditat als tres bussos. Amb la seva sinuositat dóna la sensació que que es van crear per recórrer aquestes galeries, s'han acoblat als bussos i a l'entorn com a fluid a l'aigua.

En uns 20 minuts arriben a una profunditat de -40 m. aquí és on tenien previst de deixar una ampolla de contingència de 20 l. de Tx 30/30. Després d'enganxar l'ampolla a la línia, i donat la fallada en la seva electrònica, Mikel inicia el camí de retorn. Amb una penetració de 700 m. l'esperen 35 minuts de parada descompressiva abans de poder sortir del sifó.

Eliseo i Jordi prossegueixen per la serpentejant i capritxosa galeria superant en pocs minuts mes la fletxa deixada per Jordi fa dos anys. Ara sí, tot és nou per a ells. En alguns punts, la galeria agafa dimensions de fins a 20 m. d'amplada i alçades de 15 m., és majestuós ...

Eliseo, més experimentat en l'ús del DIVERTUG és el que marca el ritme, Jordi el segueix, però Eliseo, millor acoblat que Jordi al propulsor li pren distància, obligant a parar, de tant en tant, uns pocs segons perquè Jordi recuperi la seva posició.

Arriba el minut 75. S’ha acabat. La decisió és difícil, la galeria  et absorbeix, vol ensenyar-te més dels seus secrets, et deixaries portar per aquesta abstracció maliciosa que vol omplir-te de sensacions, però Eliseo, fent gala de la seva integritat i personalitat desconnecta l'auto-pilot i s'atura, en pocs segons arriba a la seva alçadaJordi i després de col•locar una fletxa senyalitzant el punt aconseguit, una mica més de 2.500 m. i una fondària màxima de -62 m., donen per bé complert l'objectiu.

Només queda tornar a la bombolla ...

Després de recollir l'ampolla de Tx 30/30, arriben al minut 153 a la cota -21 m. on faran la primera parada descompressiva. Ivan Granados i Gustavo Armisen (Guayca), s'encarreguen de donar assistència i despullar del material de contingència que no necessiten regalant-los comoditat per afrontar les successives parades fins a poder sortir del sifó.

La temperatura de l'aigua és d'11 graus, les hores passen, després connectar les armilles calefactores sembla que el fred és més suportable, però el que podria ser una fase dura de la immersió, gràcies a les aportacions de líquid calent que els va arribant, acaba resultant molt amè.

És en el minut 300 quan Eliseo Belzunce i Jordi Yherla surten de l'aigua, tot l'equip humà de suport hi és. Després de prendre una sopa calenta tot torna a la normalitat, tornen a ser persones ...

Ivan Granados/Jordi Yherla/Juan Navas/Eliseo Belzunce

Després de traginar el material de nou pels ràpids, s'inicien les immersions pel primer sifó per treure tot el material fora de la surgència. Els primers seran Carlos Gasió i Dani Arceniega, els seguiran Ivan Granados, Josi Olave, Gustavo Armisen (Guayca), Mikel Zabaleta, Eliseo Belzunce i Jordi Yherla.

Un cop tot el material carregat de nou en els cotxes, i amb la lectura presa per encarar la visita a Tipperary, ara sí, donem per acabada la campanya. Hem complert l'objectiu!

Tots els agraïments a DIVERTUG per regalar-nos aquesta oportunitat.

Jordi Yherla Santaolalla

Cursos d'Intro Tec FECDAS, a l'UNISUB MOLINS

Instructors de l'Unisub Molins, entitat de referència en el món del busseig tècnic, ofereixen cursos d'Introtec FECDAS. 

El curs d'Intro Tec és la millor manera per perfeccionar la tècnica del busseig. Et permetrà realitzar un busseig més recpectuós amb el fons marí i a la vegada et farà sentir més còmode i segur en les teves immersions.

El curs d'Intro Tec aplica diferents tècniques i configuracions, que fins ara només s'utilitzaven en el busseig tècnic, al busseig d'esbarjo amb la finalitat de millorar la seguretat del bussejador i el respecte pel seu entorn.

El curs d'Intro Tec es recomana tant a bussejadors principiants com a bussejadors experimentats, mai és tard per evolucionar en la tècnica del busseig.

Per més informació, poseu-vos en contacte amb l'entitat organitzadora.

Fonaments del busseig tècnic per Jordi Yherla

Xerrada a càrrec del bussejador tècnic Jordi Yherla:

Presentació dels fonaments del busseig tècnic per un expert en la matèria, en Jordi Yherla del GEB de Badalona i l'Unisub de Molins que fa anys que porta explorant grutes i cavernes per tot arreu. La xerrada consistirà en explicacions de nivell bàsic per a qui vulgui saber com començar en aquest món. 

Durada 90 mins

Divendres 13 de juny, a l'Unisub Sabadell (Bosch i Cardellach, 112, 08202 Sabadell) 

Enllaç a l'esdeveniment de Facebook

.

Curs Instructor Introtec FECDAS

La FECDAS convoca per al 14 de juny vinent un curs d’Instructor Introtec.

La convocatòria té com a objectiu eixamplar el grup d’instructors federatius que compten amb aquesta titulació per donar resposta a una demanda creixent en el col·lectiu submarinista. El busseig recreatiu i el busseig tècnic han mantingut vides separades fins que, de mica en mica, s’ha comprovat que té tot el sentit del món aplicar al busseig convencional part de les maneres de fer dels tekkies. Així, per exemple, la recerca d’una flotabil·litat neutra excel·lent ja no és només cosa de puristes: la sensibilitat creixent en relació a la necessitat de preservar el medi ambient converteix en una exigència el bon control del cos i de l’equipament mentre es fa immersió. El trimat correcte de la persona que practica el busseig també guanya pes específic quan arriba l’hora de fer fotografies o enregistrar vídeos. Altres tècniques i procediments com ara l’ús d’ales –com a alternativa a l’armilla- són les que configuren el concepte del busseig tècnic, que no té a veure amb l’ús de bibotelles, scooters o vestits sec sinó amb la manera de planificar i excutar un tipus d’immersions que no encaixen en els paràmetres generals del busseig recreatiu, bé sigui per l’entorn en què es duen a terme –coves, vaixells, sota gel...-, bé sigui per la fondària o la durada previstes. El curs d’Introtec és el primer dels passos que es poden fer en el camí del busseig tècnic i, a la vegada, és una més que interessant oportunitat de fer un busseig recreatiu segur, responsable i respectuós amb l’entorn. Per obtenir més informació i per a la inscripció, cal contactar amb la FECDAS a través de l’adreça de correu secretari@fecdas.cat

Exploració de la mina inundada de la Serra de l'Ataix

Quatre anys després d'iniciar aquest projecte, us presentem part del resultat de la feina realitzada en el Complex Miner de la Serra de l'Ataix. La coordinació del projecte ha estat duta a terme per l'associació d'espeleologia Speleocorb, amb Francesc Alarcon al capdavant. L'activitat subaquàtica ha estat realitzada per l'Èric Yherla Coll i en Jordi Yherla Santaolalla, membres de l'Speleocorb i de l'Unisub Molins, i per en Jordi Yherla Coll i en Carlos Gasió, membres també de l'Unisub Molins.

Exploració mina Serra de l'Ataix. from Jordi Yherla on Vimeo.

Els treballs que s'hi han dut a terme inclouen l'exploració, l'acondicionament de les galeries inundades, la presa de dades topogràfiques i la documentació gràfica de la cavitat.

L'accés a la zona inundada es fa a través d'un tunel de desguàs d'aproximadament un quilòmetre de longitud. La majoria de les immersions han estat realitzades utilitzant recicladors i com que la temperatura de l'aigua a l'interior de la mina oscil·la entre els 25 i els 28ºC, ha permés que s'hi puguin realitzar llargues immersions utilitzant vestits de neopré semisecs. La fondària màxima assolida és de 54 metres.

Durant les primeres immersions, degut a la gran quantitat de sediment acumulat a les parets, la visualització general de la mina va ser molt dificultosa. Després de netejar tot el sediment adherit a les parets del pou mestre es va poder visualitzar la mida i el nombre de galeries que sortien del mateix. Tanmateix, degut a l'ús de recicladors, la majoria del sediment que es troba a l'interior de les galeries resta encara adherit al sostre i a les parets, essent per tant poc recomanable la seva visita en sistemes de circuit obert que generin bombolles capaces de desprendre tot aquest sediment.

Aprofitant els orificis realitzats a la roca per mitjà d'explosius durant l'explotació de la mina, s'hi van poder fixar petits mànecs de fusta on posteriorment s'hi va instal·lar el fil guia per realitzar l'exploració. En les zones on no hi havia aquests orificis es van clavar claus d'acer a la roca per realitzar la mateixa funció.  La línia ha estat instal·lada com a mesura de seguretat, com estableixen els protocols d'aquest tipus d'immersió, i per facilitar la presa de dades topogràfiques, en cap cas l'equip d'exploració es responsabilitza del seu possible mal ús

Si a la inestabilitat de sostres i parets d'alguns trams de galeria hi sumem el gran nombre d'estructures en mal estat que encara hi ha en l'interior de les galeries,  la perillositat de les immersions en aquesta mina és molt alta. Tanmateix, cal tindre en compte la manca de visibilitat en els recorreguts de tornada, ja que la única zona que ha quedat neta després dels treballs ha estat la del pou mestre. Degut a això, la majoria de treballs d'exploració i de topografia s'han realitzat per dos espeleobussejadors bussejant en solitari.

Topografia de la zona inundada

El Complex Miner de la Serra de l'Ateix està format per antigues instal·lacions mineres dedicades a l'extracció de plom, essent les de la Companyia Minera Martorellense les que es troben en millor estat.

Tot i que no és fins al segle XVIII que l'activitat minera de la zona agafa importància, hi ha constància de que ja en l'època romana se n'extreia mineral. Aquesta activitat minera finalitza l'any 1963 i, en conseqüència a l'aturada de la maquinaria que bombejava l'aigua cap a l'experior, totes les galeries per sota del nivell de desguàs van ser anegades, restant ocultes i inalterades fins l'inici de les actuals exploracions.

Encara que els antics planells de la mina evidencien una connexió entre les instal·lacions superiors i les galeries inundades, encara no s'ha pogut realitzar la connexió dels més de 200 metres que les separen.

Esperem que projectes com aquest ajudin a fer conèixer el passat miner de la comarca i que serveixin per promoure una major protecció del nostre patrimoni històric.

Cal fer esment i recomanar la gran feina d'investigació realitzada per en Sergi Falguera, reflexada en la publicació del llibre "L'activitat minera a Castellví de Rosanes i Martorell" i pel Centre d'Estudis Martorellencs.

Èric Yherla

Teoria de la descompressió: La finestra d'oxigen

Article: La finestra d'oxigen (Primera part)

de l'original: Gas Exchange, Partial Pressure Gradients, and the Oxygen Window by Johnny E. Brian

La finestra d'oxigen. La insaturació inherent. Buit de pressió parcial. La majoria dels interessats en la teoria de la descompressió han sentit aquests mots alguna vegada. El tres conceptes descriuen el mateix procés físic. La finestra d'oxigen serà el nom que utilitzarem en aquest article, ja que és el més usat, tot i que els altres dos siguin els més adients. Tot i el seu us generalitzat pels bussejadors, ha esdevingut un dels conceptes menys entesos de la teoria de la descompressió. Per entendre el significat de la finestra d'oxigen cal conèixer prèviament la fisiologia del transport de gasos en el nostre organisme, i la millor manera de començar és descrivint-la en una situació normobàrica.

< Es recomana la lectura prèvia dels articles sobre fisiologia respiratòria publicats anteriorment: Intercanvi de gas, Intercanvi de gas II i Intercanvi de gas III  >

La vida a una atmosfera

La fisiologia és quelcom no homogeni. En persones sanes i en condicions normals, la ventilació, el flux sanguini dels pulmons, el flux de sang als teixits i el metabolisme poden variar considerablement. El flux sanguini, la ventilació i el metabolisme es modifiquen constantment tant en àrees concretes com a nivell sistèmic (arreu de l'organisme). Aquestes variacions afecten al delicat procés d'intercanvi de gasos que té lloc als pulmons i als teixits. Per simplificar aquest procés tan complex, bona part de la fisiologia s'ha reduït a termes més senzills. No obstant, les descripcions que es fan mostren de manera clara el procés d'absorció i d'eliminació del gas, encara que els resultats corresponen a valors generals. La pressió parcial es mesura en mil·límetres de mercuri (mm Hg) i 1 atm equival a 760mmHg. Si utilitzem el Sistema Internacional d'Unitats, hem de dividir-ho per 7,5 i d'aquesta manera passem els mmHg a kilopascals.

El moviment gasos entre els pulmons i els teixits depèn del gradient de pressions parcials entre un lloc i l'altre. El concepte de pressió parcial d'un gas en una dissolució pot ser confús, ja que podem trobar molècules de gas no dissoltes en un medi líquid. Un gas dissolt en un líquid no genera la mateixa pressió hidrostàtica que un gas en fase gasosa, ja que els àtoms d'aquest gas ja no es poden moure tan lliurement, aquest és un concepte important que cal tindre en compte. Les forces que mantenen un gas en dissolució són les mateixes que mantenen qualsevol tipus de solut no ionitzat (gas, líquid o sòlid) en dissolució. Els teixits són principalment constituïts per líquids, i la pressió parcial d'un gas dissolt en un líquid és defineix com la pressió parcial que el gas generaria si la fase gasosa estiguera en equilibri amb el líquid. Les pressions parcials del gas en teixits es mesuren en mm Hg o en atmosferes absolutes (ATA). Aquest valor de la pressió parcial és un indicador de la quantitat de gas que hi ha en els teixits. La quantitat total de gas present en un teixit depèn també de la solubilitat d'aquest, que varia en funció del tipus de gas i del tipus de teixit en el que es troba. Un teixit absorbirà més volum d'un gas altament soluble que no pas d'un gas amb una solubilitat menor abans d'assolir una pressió parcial determinada. Si un determinat volum de gas es dissol en un teixit, la pressió parcial del teixit d'un gas d'alta solubilitat serà menor que la pressió parcial del teixit d'un gas de baixa solubilitat. 

Un gas que es troba dissolt en una solució, es mou mitjançant difusió des de la zona amb la pressió parcial més alta cap a la zona on aquesta pressió parcial és més baixa. Encara que la força per la difusió sigui un gradient de pressió parcial, no és la pressió (absoluta) en sí la que dirigeix el moviment del gas. Quan es pressuritza una conducció de gas per carregar una ampolla, la pressió (absoluta) diferencial és la que mou en conjunt tots els àtoms o molècules del gas. Tanmateix, la difusió a través d'un líquid no és el moviment en conjunt del gas sinó que és el moviment individual dels àtoms i molècules de forma aleatòria. La difusió d'un gas específic cap a dins o cap a fora d'un teixit depèn sols del gradient de pressió parcial d'aquest gas, independentment dels altres gasos presents en el teixit. Aquesta idea pot semblar paradoxal ja que sovint els cabussadors creuen que els gasos presents al teixit exerceixen una determinada pressió que pot arribar a impedir que altres gasos hi entrin. Aquest concepte és erroni. La difusió dels gasos no depèn del moviment en conjunt dels àtoms del gas per la pressió diferencial (absoluta) sinó que ho és del moviment individual dels àtoms i molècules segons el gradient de pressió parcial. La interacció entre gasos que són dissolts en una solució o teixit no afecta a la difusió d'aquests.

Com a exemple, en la imatge 1 es mostra la difusió d'un gas des de la sang cap a un teixit. En la imatge 1A, a temps 0, sang que conté heli (He) a una pressió parcial (PHe) de 500mmHg flueix a través de capil·lars cap a un teixit amb una PHe igual a zero. Mitjançant un moviment aleatori, els àtoms d'heli comencen a topar amb la paret del capil·lar. Alguns d'aquests àtoms creuen aquesta paret cap al teixit, on s'hi poden quedar o tornar a creuar la paret i tornar a la sang on eren inicialment. La direcció del moviment es produeix aleatòriament, però en aquest cas hi ha molts més àtoms que topen amb la paret del capil·lar des de l'interior que no pas des del teixit, per tant, en termes absoluts la difusió es produeix des de la sang cap al teixit. En algun punt entremig de les imatges 1A i 1B la PHe del teixit augmentaria fins als 250mmHg. Arribats a aquest punt, els àtoms d'heli que es troben en el teixit topen amb la paret externa del capil·lar amb la meitat de la freqüència en que ho fan els àtoms que des del capil·lar topen amb la paret interna, per tant, en termes absoluts la difusió d'heli es segueix produint de dins cap a fora del capil·lar però a una velocitat igual a la meitat a l'experimentada en la imatge A. Finalment, després d'un temps determinat, s'assoleix l'equilibri i trobem una pressió parcial d'heli de 500mmHg a banda i banda de la paret del capil·lar, imatge 1B.  Mentre hi ha aquest equilibri, els àtoms d'heli segueixen creuant la paret capil·lar, però aquesta vegada la freqüència de sortida i d'entrada és la mateixa, per tant en termes absoluts la difusió d'heli és zero.

En la imatge 1C, hi trobem una situació similar a la de la imatge 1A però amb la diferència que entre la sang i el teixit ja hi ha un equilibri de la pressió parcial de nitrogen (PpN2) de 500mmHg. El nitrogen, com que ja es troba en equilibri, les seves molècules difonen cap a dins i cap a fora dels capil·lars en la mateixa freqüència. Assumint que la pressió ambiental és d'igual o més de 1000mmHg, quan la sang que conté 500mmHg de Pp(N2) i 500mg de Pp(He) arriba al teixit, l'Heli difon cap aquest de la mateixa manera en que ho feia en la imatge 1A. Les molècules de nitrogen no bloquegen la difusió de l'heli des de la sang cap al teixit, per tant, arribarà a la situació d'equilibri (imatge 1D) amb la mateixa rapidesa a com ho feia en un teixit sense nitrogen (imatge 1B).

Quan un gas difon a través d'un líquid, les interaccions entre les molècules de gas i les del líquid predominen per sobre de qualsevol altra interacció entre molècules de gas. Per exemple, si tenim aigua que està saturada de nitrogen a 1ATA i a 37ºC, les molècules de nitrogen representen només un 0.01% del nombre total de molècules de la dissolució. Si augmentem la saturació de nitrogen a 2ATM, l'increment de molècules de nitrogen és només de 0.02%. A més a més, en realitat les possibilitats d'interacció entre molècules d'aigua i de nitrogen són més elevades degut a que les molècules d'aigua són considerablement més grans que les de qualsevol gas. Tanmateix, degut a les interaccions dissolvent-solut (aigua-gas), les molècules de gas dissoltes acostumen a envoltar-se per molècules d'aigua, per tant, la idea de que els àtoms de gas o molècules dissoltes en un teixit poden empènyer a altres molècules de gas fora del teixit degut a les interaccions gas-gas és incorrecta.

<Continua a la segona part>

Adaptat i traduït al català per Èric Yherla