El nostre organisme no utilitza tot l'oxigen al
que té accés, ni tan sols mentre es realitza exercici intens. Si mesurem
l'oxigen inhalat i l'exhalat, veurem que en el primer cas el percentatge
d'aquest gas és d'un 21% i en el segon d'un 16%, aproximadament. Gràcies a
aquest fet, realitzar el boca-boca a una persona amb parada respiratòria pot
resultar eficient.
Durant la realització d'exercici, els músculs
que treballen necessiten més oxigen, aleshores, els vasos sanguinis
redistribueixen el flux de sang cap a les zones que en necessiten més, la sang
és capaç de transportar més oxigen i les cèl·lules tenen la capacitat
d'extreure l'oxigen de la sang amb més facilitat. En la següent taula, es poden
comparar els diferents requeriments d'oxigen en funció de l'activitat
realitzada.
L'oxigen que el cos consumeix és el resultat
del metabolisme i de la producció energètica. Normalment, un 25% de l'oxigen el
consumeix l'activitat muscular, i bona part de la resta serveix per produir
calor i per mantenir altres funcions metabòliques.
Durant la realització d'exercici físic, la
freqüència cardíaca i la força amb la que el cor batega s'incrementen. La
pressió arterial també experimenta un increment. L'hemoglobina distribueix
l'òxid nítric, el qual controla el diàmetre dels vasos sanguinis. Es produeix
una vasoconstricció dels vasos que es troben en zones amb menys demanda
d'oxigen durant l'exercici, com ara l'aparell digestiu, la melsa, el fetge i els
músculs que no hi intervenen. A diferència d'altres àrees, el cervell sempre
necessita una aportació constant d'oxigen. Si la circulació s'enlenteix o
s'atura es produeix una pèrdua de la consciència i un dany irreparable en el
teixit si aquesta aturada de la circulació no es normalitza en 4-6 minuts.
A mode de resum, podem dividir els processos de
la respiració i la circulació en sis fases importants:
1- Introducció d'aire en l'interior dels pulmons.
2- Intercanvi d'oxigen i diòxid de carboni
entre l'aire de l’alvèol i la sang.
3- Transport de l'oxigen a través de la sang
fins al teixit.
4- Alliberament de l'oxigen de les cèl·lules de
la sang i captació per part de les altres cèl·lules del cos.
5- Utilització de l'oxigen combinant-lo amb
carbohidrats i lípids per generar energia i productes de rebuig com el diòxid
de carboni.
6- Transport del diòxid de carboni a través de
la sang fins als pulmons, on s'expulsa.
Bibliografia:
- Piantadosi, Claude A.
(2008). Pulmonary gas exchange, oxygen transport, and tissue oxygenation. A:
Physiology and Medicine of Hyperbaric Oxygen Therapy (1a edició). Philadelphia.
Saunders Elsevier.133-158
- Lumb, Andrew B. (2011).
Oxygen. A: Nunn's Applied Respiratory Physiology (7a edició). Philadelphia.
Saunders Elsevier. 179-215
- Joiner, James T. (2001).
Diving Physiology. A: NOAA Diving Manual (4a edició). Flagstaff. Best
Publishing Company. 41-77
EYC
